RUDIN

Ociosos terratenientes y jóvenes de talento se dan cita en la casa de verano de la ilustre y rica viuda Daria Mijailovna Lasunskaya. La llegada de uno de esos jóvenes, todo elocuencia y persuasión, para una visita de circunstancias que se prolonga en una estancia de varios meses, suscita entre los asiduos una varada escala de reacciones que va del más absoluto desprecio a las más apasionada devoción. En medio de este clima tenso y contradictorio, Turguénev elabora en Rudin (1856), su primera novela, un espléndido retrato del «hombre supérfluo», del mediocre brillante, una figura tratada ya por el autor en anteriores relatos, inspirada por el Eugenio Oneguin de Pushkin, y que acabaría convirtiéndose en un prototipo de la literatura rusa del XIX. Héroe hamletiano, atrapado entre su talento y su incapacidad, Rudin encarna no ya el clásico conflicto entre la palabra y la acción, sino entre la palabra vacía y la que sólo trágicamente puede cobrar sentido.

Ivan Serguèievitx Turguénev (Orel, Rússia, 1818 - Bougival, París, França, 1883) va ser, probablement, el més europeista de tots els escriptors russos del segle XIX, l'edat d'or de les lletres eslaves. Nascut en el si d'una família de terratinents, va estudiar lletres a les universitats de Moscou i Sant Petersburg, primer, i posteriorment filosofia a la Universitat de Berlín. A Alemanya va descobrir la societat europea que tant el fascinaria, i que l'empenyeria a viure per tot el continent, de Baden-Baden a París. Va tenir una relació complicada i tensa amb Dostoievski i Tolstói, i entre els seus amics es comptaven escriptors com Henry James i Gustave Flaubert, amb qui va mantenir una nodrida correspondència.Un mes al camp, escrita el 1855 i estrenada disset anys més tard, el 1872, és la seva peça teatral més notable, però tanmateix, Turguénev assoleix la seva condició de clàssic cultivant la novel·la. Entre la seva producció en prosa destaquen textos com Rudin (1857), Niuada de gentilhomes (1859), Primer amor (1860), Pares i fills (1862, considerada la seva obra mestra) i Fum (1867).