Millor que no m'ho expliquis són contes sobre la parella, la felicitat, les relacions familiars, l'alegria,
la malaltia. I sobre el valor de la comunicació oral, sempre falsa, sempre incompleta. «Et queixes quan no et parlo,
quan vull parlar no em deixes i quan em deixes parlar no m'escoltes», diu ella. «Tu, en canvi, m'escoltes però no em
contestes», respon ell. Els personatges que habiten aquests contes necessiten explicar-se. Algú els escolta o, més ben
dit, fa veure que els escolta. N'hi ha que no escolten per vocació, altres ho fan per afició, per vici o, fins i tot,
per deformació professional.
Imma Monsó publicó en 1996 su primera novela, No se sap mai, cuya traducción al castellano, Nunca se sabe, mereció el XXI Premio Tigre Juan en 1997. La segunda, Como unas vacaciones, obtuvo en 1998 el Premio Prudenci Bertrana, y el mismo año fue elegida como la mejor novela en lengua catalana por l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Su tercera novela Todo un carácter (Alfaguara, 2001), con un gran éxito de crítica y público, y el libro de relatos Mejor que no me lo expliques (Alfaguara, 2004) -premio Ciutat de Barcelona de narrativa- la han consolidado como la gran esperanza de las letras catalanas.
