DJIAN, PHILIPPE
Marc, fumador empedernido de 53 años, profesor de escritura creativa en la universidad, dotado de un cautivador atractivo y de un Fiat 500, acaba de lanzar el cadáver de Barbara, la última alumna con la que se ha acostado, a un agujero en el suelo de un bosque cercano a su casa. Amaneció muerta en su cama. «Qué jugarreta que esa pobre criatura hubiese palmado bajo su techo, en su cama. ¿Por qué no le habían puesto un puñal en la mano, ya puestos? Qué ordinariez». Hizo un mohín y se la echó sobre los hombros. Frente al vacío recuerda cómo de niño estuvo a punto de caer a ese mismo socavón de no haber sido por su hermana, Marianne, con quien vive y mantiene una relación incestuosa marcada por una infancia de maltratos. Tras el percance, Marc pretende volver a su vida de novelista fallido sin grandes aspavientos ni tragedias, a sus clases sobre John Gardner y la literatura moral, de no ser porque por primera vez se encandila de una mujer mayor de lo habitual: Myriam, la madrastra de Barbara. El protagonista de este thriller de Philippe Djian es, a ojos de todos, un buen tío. Esta novela versa, entre otras mucha
Philippe Djian Nascut a París el 1949, va aconseguir una gran popularitat amb la seva novel·la 37º2 le matin, que Jean-Jacques Beineix va adaptar al cinema amb el títol de Betty Blue. El 2009 va guanyar el Premi Jean-Freustié per Impardonnables i el 2012 l'Interallié per Oh..., adaptada al cinema per Paul Verhoeven el 2016, amb Isabelle Huppert com a protagonista. Autor de més de vint novel·les, Djian és també guionista de televisió, lletrista, traductor i dramaturg. Actualment viu a Biarritz. Jordi Martín Lloret Nascut a Barcelona el 1972, és traductor literari de l'anglès i del francès. Ha traduït, entre altres autors, Saul Bellow, Emmanuel Carrère, John Cheever, G. K. Chesterton, Philippe Claudel, Romain Gary, Siri Hustvedt, Maylis de Kerangal, Nell Leyshon, Carson McCullers i Ian McEwan. El 2014 va rebre el Premi Ciutat de Barcelona 2013 i el VI Premi Mots Passants per la traducció de L'escuma dels dies, de Boris Vian.