MÁRAI, SÁNDOR (1900-1989)
Un professor universitari passa uns dies de vacances en una illa. Necessita veure amb perspectiva els últims esdeveniments que han capgirat la seva vida. Un enamorament irresistible i a primera vista d'una ballarina de cabaret l'ha immers en un món del tot desconegut i, en part, fascinador, fins al punt que l'ha fet deixar la seva dona amb el sentiment de qui deixa la casa dels pares perquè ha crescut i necessita volar. Els seus col·legues de la universitat l'han pres per foll: no cal trencar amb les convencions burgeses pel fet de tenir una amant; mai, sota cap concepte, no s'ha de capgirar l'ordre establert. Però ell necessita seguir aquest impuls, no pot fer com si res no hagués passat; perquè de cop ha vist, com si li hagués caigut una bena dels ulls, que el sentit de l'existència passa per volar, però encara més lluny, perquè sap que la ballarina és només un pont que el conduirà a conèixer la felicitat o, més aviat, el perquè de l'ésser humà.
