Tras recibir el impacto de un obús, el soldado Joe Bonham se despierta en un hospital. No puede moverse, pero tampoco ver, ni oír ni hablar. Comprende entonces que ha de hallar un medio para comunicarse con el exterior y recuperar algo de la humanidad que la guerra le ha arrebatado. Publicado en 1939, este es quizá el más duro alegato antibelicista de la literatura contemporánea. El propio Trumbo adaptó su obra al cine en 1971, en una película que es también un clásico incontestable.
Periodista, guionista i novel·lista (1905- 1976), figura entre els autors estatunidencs més destacats del segle XX. Va ser inclòs en les llistes negres de Hollywood i va haver de treballar durant anys amb pseudònim. Va guanyar dos Oscar -reconeguts posteriorment- pels guions de Vacances a Roma (1953) i The Brave One (1956). El 1960 se'l va reconèixer públicament com a guionista d'Èxode i Espàrtac. El 1971 va dirigir la versió cinematogràfica de Johnny va agafar el fusell.
