Aquest llibre reuneix intervencions que responen a la pressió d'un present: una sèrie d'esclats de la lògica de la igualtat i del poder del «que no és res» des dels indignats, de la nit a les armilles grogues i les seves rotondes; l'aparició del
populisme i l'esdeveniment autoritari de la versió «consensual» i «policial» de la
democràcia; el renaixement del racisme d'estat i les passions desiguals: islamofòbia,
polítiques antimigrants i anti-gitanes, neorepublicanisme reaccionari. El llibre testimonia la capacitat d'un filòsof, la trajectòria del qual s'ha dedicat a la defensa del sentit igualitari de la democràcia davant la seva desviació oligàrquica, de posicionar-se durant trenta anys i intervenir en la situació política i social.
Durant trenta anys la contrarevolució intel·lectual ha volgut transformar totes les lluites socials i els moviments d'emancipació del passat en pròdroms del totalitarisme, totes les afirmacions col·lectives oposades al regnat de les oligarquies
econòmiques i estatals en símptomes d'egoisme i endarreriment. En canvi, les
intervencions aquí reunides pretenen fer visibles les ruptures que els invents igualitaris operen en el teixit de dominació. No aporten el punt de vista del científic o
del moralista, sinó només una aportació individual a l'obra per la qual individus i
col·lectius sense legitimitat s'apliquen per redibuixar el mapa del possible.
Argel, 1940. Es profesor emérito de la Universidad de París VIII Saint-Denis. Conocido internacionalmente por su libro El maestro ignorante y por sus estudios sobre los movimientos obreros del siglo XIX, el marxismo y el Mayo del 68, sus reflexiones claras y originales se han vuelto imprescindibles también en la relación entre arte y política. En este sentido, El espectador emancipado es la obra fundamental para entender las claves de esa relación a partir de un pensamiento comprometido con nuestra historia y nuestra actualidad.
