Les grans incògnites de l'Univers des de la perspectiva de la ciència del segle XXI.
Una lectura que desvetlla una fascinació absoluta per la vida en tota la seva complexitat.
El temps i la matèria han estat objecte de recerca per part dels grans humanistes
i científics de totes les èpoques. Malgrat que són conceptes molt quotidians
i que estan estretament vinculats a l'experiència humana, es tracta també
de temes d'una gran complexitat que han suscitat al llarg de la història de la
humanitat infinitat de preguntes, al compàs de les quals han anat evolucionant
la ciència i la tècnica.
El laberint del temps, la simfonia de la matèria ens proposa un viatge per
la història de la recerca científica i humanística encaminat a descobrir de què
estem fets, d'on venim i cap a on anem. Es tracta d'una lectura apassionant
que planteja les grans incògnites de l'Univers des de la perspectiva dels darrers
avenços científics i tecnològics del segle XXI i ens transmet, alhora, una fascinació
absoluta per la vida en tota la seva complexitat.
David Jou (Sitges, 1953) és catedràtic de Física de la Matèria Condensada a la Universitat Autònoma de Barcelona, i poeta. Ha publicat cinc llibres i dos-cents articles de recerca en física fora de l'equilibri, una vintena de llibres de poesia, alguns dels quals traduïts a diverses llengües, i aplegats en els volums L'èxtasi i el càlcul i L'huracà sobre els mapes, i cinc llibres d'assaig, entre els quals El laberint del temps, La simfonia de la matèria, o Reescribiendo el Génesis. La temàtica religiosa l'ha interessat sempre, com ho manifesta la publicació d'un nombre considerable de poemes de tema religiós, la publicació d'assaigs com Déu, cosmos, caos. Horitzons del diàleg entre ciència i religió, o la seva participació en el patronat de la Fundació Joan Maragall. Cristianisme i Cultura de Barcelona.
