Una prostituta insòlita que tracta de seduir un home mentre aquest se li resisteix immòbil dins del cotxe, una jove alliberada que s?allita amb els amics, els mestres i els manaires d?un partit polític, les fantasies d?un home que es masturba al lavabo i les d?un marquès que evoca els seus amors i busca consol en una gosseta, i encara les d?un mascle solitari que tracta de trempar amb els electrodomèstics de cuina mentre hi ha qui perd el nord per una joveneta quasi nena o una dona exuberant...Deu pometes té el pomer es un recull de contes en què la combinació d?ironia i d?erotisme dibuixa deu històries divertides, tan extravagants com reals, darrere de les quals s?amaguen, amb molt sentit de l?humor i sota el pseudònim d?Ofèlia Dracs, escriptors molt coneguts de la literatura catalana.
Sota el pseudònim d?Ofèlia Dracs i amb un títol de cançó popular, Jaume Cabré, Joaquim Carbó, Jaume Fuster, Josep Maria Illa, Quim Monzó, Joan Rendé, Xavier Romeu i Joaquim Soler van escriure per separat una desena de contes i els van presentar plegats al Premi La Sonrisa Vertical del 1979. En tocava un per cap, però les dues escriptores que tenien prevista la seva participació van declinar l?oferiment i dos d?ells van haver de repetir per arrodonir les deu pometes d?aquest pomer literari. El jurat els va concedir el premi, i en cap moment va sospitar que el pseudònim encobrís vuit autors que, a més, ja eren coneguts en l?àmbit de la cultura catalana. La sorpresa va ser grossa. Es va publicar l?any 1980 i també es va traduir al castellà. Els autors havien acordat recuperar per a la literatura catalana les maneres desimboltes i la riquesa del llenguatge popular referit a la sexualitat, però no s?esperaven que els personatges i les situacions dels diversos contes acabessin coincidint, descomptada la disparitat de les històries, en la lleugeresa i la gràcia candent de cada pàgina. Més enllà de l?erotisme, convergien en una mateixa ironia
