Una reivindicación de los valores cristianos en la sociedad actual. Hay un cierto laicismo que ha convertido a la religión en el enemigo al que hay que expulsar del espacio público. Sin embargo, para poder funcionar el estado necesita un substrato importante de personas religiosas. El desafío cristiano propone una recuperación de la respuesta cristiana para aportar soluciones a las necesidades sociales del hombre y la mujer de nuestro tiempo. Josep Miró i Ardèvol responde al laicismo absolutista y excluyente con una concepción de la sociedad basada en la comunidad responsable y la armonia entre la libertad y responsabilidad, que recupera el sentido social de la familia, la tradición y la justicia social como valores abiertos a todos los que compartimos una herencia cultural cristiana, seamos o no religiosos.
És ingenyer agrícola i diplomat en ordenació de territori. Dirigeix l'Institut d'Estudis del Capital Social (INCAS) de la Universitat Abad Oliba CEU. Va començar la seva vida professional en el CEDEC, i des d'aleshores la seva activitat ha estat centrada en l'àmbit de la direcció dels serveis d'estudis i enginyeries. Ha col·laborat en un gran nombre de diaris i revistes: El Correo Catalán, Garaia, Oriflama, Diari de Barcelona, El País, Avui, Destino, on també utilitzà el pseudònim de Ricard Mestres, i El Noticiero Universal, on signa com a Jordi Mercader. Ara escriu a La Vanguardia, El Mundo i Gaceta de los Negocios, i és l'editor del diari digital ForumLibertas.com. Té diversos llibres publicats: La Catalunya pobra (1974), juntament amb F. Miralles i E. Sena; Aproximació a la política econòmica de la Generalitat de Catalunya (1984); Més enllà de l'autonomia (1997); i El desafio cristiano. Va ingressar a la política clandestina als disset anys, a la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya, a través de la qual va participar a la Caputxinada. Militant d'Unió Democràtica de Catalunya, ha estat membre fundador de CDC, i de la Unió de Centre de Catalunya, conseller en dos governs del president Pujol, diputat al Parlament i regidor de l'Ajuntament de Barcelona en tres legislaturas, l'última com a portaveu de CIU. Abandonà la política professional el 1999, per fundar i presidir E-Cristians. Amb anterioritat, havia estat presidet del Comitè Olímpic de Catalunya (1990-1994).
