El 62 aC, un any després d'exercir el consolat, Ciceró va assumir la Defensa del poeta Àrquias, un cas
aparentment de caràcter privat en què es discutia si Àrquias (nascut a l'Àsia Menor i resident a Roma des de feia anys)
havia obtingut fraudulentament la ciutadania romana. Sorprenentment, Ciceró va eludir les qüestions més estrictament
jurídiques i va centrar el seu discurs en el valor social de la poesia i de la literatura, convertint així el que havia
de ser una qüestió referent al dret d'estrangeria en tot un al?legat públic en defensa de les humanitats, anticipant el
que seran els "manifestos" de l'humanisme del segle XV.
Ciceró (Arpí, 106 aC - Fòrmies 43 aC). Polític, orador i filòsof, va ser una de les figures més
destacades a la Roma del segle I aC, tant en el camp de les lletres com en el de la política. Com a cònsol, va poder
avortar el cop d'estat que preparava Catilina, del qual va deixar constància en els quatre discursos amb què va
desemmascarar-lo (les cèlebres "Catilinàries"). Com a advocat, és recordat, entre altres discursos, per haver denunciat
Verres, un governador corrupte de Sicília. A més, Ciceró va escriure un gran nombre de tractats de filosofia (com el De
amicitia), retòrica (De oratore) i teoria política (De republica).
