CALDERS, PERE / COMOTTO, AGUSTÍN (Ilustración)
Pere Calders es un maestro del relato breve que maneja a la perfección la ironía. En sus cuentos indaga en las fronteras entre lo real y lo que suponemos real, la verdad oculta, la verdad transparente que quizá no es tal, la magia cotidiana. Además, es un escritor de estilo cuidadoso y preciso, que matiza muy bien para crear juegos de distanciamiento. Pese a su valía, por la razón que sea, en castellano apenas ha encontrado el eco que por su calidad merece. Por el uso que hace del humor y el absurdo integrándolo en la realidad cotidiana se le considera precursor del realismo mágico que caracterizó al "boom" latinoamericano,ya que su formación y producción literaria son anteriores.
Pere Calders i Rossinyol (Barcelona, 1912 - 1994) és un dels prosistes més notables de la literatura catalana del segle XX. Va destacar també com a periodista i " ninotaire " . Va començar les seves activitats literàries com a periodista. El 1936 va publicar els seus dos primers llibres. En acabar-se la guerra civil va haver d'exiliar-se a Mèxic, on va viure durant més de vint-i-tres anys. Allí va preparar, entre altres reculls de narracions, CRÒNIQUES DE LA VERITAT OCULTA, que va guanyar el premi Víctor Català de 1954. Altres obres seves destacades són DEMÀ A LES TRES DE LA MATINADA (1959), L'OMBRA DE L'ATZAVARA (1964), RONDA NAVAL SOTA LA BOIRA (1966), INVASIÓ SUBTIL I ALTRES CONTES (1978). Ha contribuït decisivament en la recuperació del conte com a gènere literari. El conjunt de la seva obra li va fer merèixer, l'any 1986, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. La seva literatura es caracteritza perquè dibuixa un conjunt d'històries suggeridores i sorprenents. Les situacions viscudes pels personatges, insòlites, a vegades a frec d'un absurd perfectament dosificat, es presenten sota l'aparença de quotidianitat, de realitat. Amb el filtre distanciador de la fantasia i la ironia de l'autor neix un món nou, " calderià " , que emmiralla el nostre.
