Tan reveladoras como un diario, las cartas que Sylvia Plath dirigió a su madre cubren los años más importantes de su vida, desde el ingreso en la universidad, en 1950, hasta unos días antes de su suicidio, en 1963. Carta tras carta, se van perfilando en estas páginas las emociones y los sentimientos de una escritora que ya es un mito de la literatura contemporánea. Tras los primeros momentos de euforia juvenil, Sylvia fue madurando: la chica risueña pronto fue mujer, y en estos folios tan íntimos nos entrega el testimonio de sus años de convivencia con Ted Hughes, de su experiencia de la maternidad y de los momentos de angustia previos a su último gesto desesperado. El cuerpo se esfuma, pero queda la palabra: Cartas a mi madre recoge los pasos vacilantes y hermosos de una mujer que desfiló por la vida y el arte con pie de equilibrista, sabiendo a ciencia cierta que no había red capaz de protegerla
Sylvia Plath (1932-1963) va néixer a Boston, Massachusetts. La seva relació amb la literatura va començar quan només tenia vuit anys, després de publicar el seu primer poema a la secció infantil del diari Boston Herald. Reconeguda com una de les principals poetes confessionals del segle XX, és autora d'obres de poesia i de narrativa, principalment, tot i que també va escriure teatre, reportatges, epístoles i contes infantils. L'any 1960 va publicar The Colossus and other poems, i tres anys després, pocs mesos abans de morir, la seva única novel·la, La campana de vidre (Periscopi, 2019), fortament autobiogràfica i signada amb el pseudònim de Victoria Lucas. L'any 1981 un recull dels seus millors poemes, titulat The collected poems, va guanyar el premi Pulitzer, convertint-se en la primera autora a rebre aquest premi pòstumament. La prosa de Plath, suggeridora, profundament simbòlica i amb especial sensibilitat pels detalls, mostra l'imaginari d'una ment brillant atrapada en la lluita contra els convencionalismes socials i el fantasma de la depressió.
