PUSHKIN, ALEKSANDR SERGUEEVICH
Borís Godunov es, sin duda, la más perfecta y brillante de las obras dramáticas de Pushkin, cuya publicación supuso el fin del clasicismo vigente y transformó radicalmente el teatro en Rusia. Concebida durante uno de sus repetidos destierros, Pushkin fue consciente de que sería rechaza y la guardó consigo hasta que finalmente vio la luz, censurada, en 1831. Como su autor esperaba, fue criticada e incomprendida, pero pronto el realismo de Borís Godunov alcanzó el reconocimiento que merecía hasta el punto de ser definida por Máximo Gorki como «el mejor drama histórico ruso» o inspirar la gran ópera de Mussorgski.
Borís Godunov retrata con una belleza y profundidad inusitadas la sociedad medieval de la Rusia de finales del siglo xv y principios del xvi a través de la figura del zar que le da nombre.
Aleksandr Serguéievitx Puixkin Moscou, 1799 - Sant Petersburg, 1837 És considerat com el pare de les lletres russes, aquell qui va descriure i expressar per primera vegada d?una manera autèntica i profunda l?essència nacional russa. Totes les seves obres ?la poesia lírica, el teatre, el poema narratiu, el relat, la novel·la curta?, així com els temes tractats i els personatges, es van convertir en els models que van seguir i desenvolupar els grans autors clàssics del segle XIX. Entre les seves obres, destaquen Eugeni Oneguin, Relats del difunt Ivan Petróvitx Belkin, La dama de Pique i La filla del capità. Patí exili per causa d?unes poesies romàntiques de caire revolucionari, tot i que no va ser mai un activista polític. Però, de caràcter rebel, enamoradís, juganer i crític, fou un personatge incòmode per a les autoritats, que el vigilaren sempre de prop. Arribat a la trentena, es casà amb una noia molt jove i bellíssima, que cridà l?atenció del tsar i d?un militar francès que li feu la cort. La insistència d?aquest i les murmuracions dels cortesans van empènyer Puixkin a reptar-lo en duel, en el qual va ser ferit de mort. Edicions Cal·lígraf ha publicat les seves obres El genet de bronze, Mozart i Salieri i les Petites tragèdies i La Gabrielíada (totes elles amb traducció i textos d'Helena Vidal).
