MALLARMÉ, STÉPHANE / VALÉRY, PAUL / AGUILAR DÍAZ, RAQUEL (Ilustración)
"La singularidad de Berthe Morisot (1841-1895) fue vivir su propia pintura y pintar su propia vida, casi como una función natural y necesaria, ligada a su régimen vital, que juega con la observación y la acción, con la voluntad creadora y la luz. Ella cogía, dejaba y volvía a retomar, del mismo modo que una idea nos llega, se nos desvanece o regresa. Y esto confiere a sus obras el encanto muy particular de una relación estrecha, casi indisoluble, entre el ideal del artista y la intimidad de una existencia."
Stéphane Mallarmé (París, 1842 - Vervins, 1898). Després de l'Hérodiade, que no tingué gaire èxit, fins a l'elogi que Huysmans en féu en À rebours, l'obra més completa de Mallarmé és Igitur ou la folie d'Eldehnon (1925). Reaccionà progressivament contra el Parnàs, que el féu, conjuntament amb Verlaine, capdavanter dels grups d'avantguarda anomenats simbolistes. El 1876 publicà l'Après-midi d'un faune, per al qual Debussy compongué un Prélude (1891). El 1887 es publicà, en una edició molt limitada, l'Album de vers et de prose, Pages. Aprofità la seva retirada de l'ensenyament per a dur a terme l'ambició, sempre present, del llibre absolut que, sortint dels camins fressats, n'obriria de nous a l'expressió poètica. Pensà d'haver-ho aconseguit amb Un coup de dés jamais n'abolira le hasard (1897), on la tipografia i la disposició de les lletres en la plana constitueixen jocs que cal afegir al contingut semàntic i que han de donar al missatge poètic tot el seu valor.
