Contra lo que mucha gente cree, las últimas décadas de incesantes hallazgos paleontológicos han aclarado bastante los eslabones de nuestra ascendencia evolutiva hasta remontarnos a los primeros homínidos, australopitecos que hace cuatro millones de años se separaron del resto de los primates. Es el caso de Lucy, el representante más antiguo y mejor conocido de ellos. Pero ¿cómo se explica la aparición de Lucy? La principal diferencia entre los homínidos y los chimpancés no reside en absoluto en el cerebro, sino en el hábito de andar erguidos sobre dos piernas, un comportamiento locomotor único entre los primates vivientes. Averiguar los mecanismos y las causas de la aparición del bipedismo y conocer la historia de este singular comportamiento son algunas de las cuestiones más fascinantes de la paleontología actual.
JORDI AGUSTÍ BALLESTER. Professor d'Investigació ICREA a l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (Tarragona). Especialista en mamífers fòssils, la seva activitat investigadora s'ha centrat en els canvis ambientals que han influït en l'evolució del nostre llinatge. Ha dirigit projectes al nord d'Àfrica i al Caucas, i forma part de l'equip d'investigació de la localitat georgiana de Dmanisi, on s'han trobat les restes d'homínids més antigues d'Euràsia. El 2002 va rebre el Premi de Literatura Científica de la Fundació Catalana per a la Recerca i un any després la Generalitat de Catalunya li va concedir la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic. És autor de nombroses obres, entre les quals _La evolución y sus metáforas_ (Tusquets), _Fósiles, genes y teorías_ (Tusquets), _El ajedrez de la vida_ (Crítica), _Los primeros pobladores de Europa_ (RBA), _Alicia en el país de la evolución_ (Crítica) y _La sonrisa de Leonardo_ (RBA).