SOLER BARTOMEUS, XAVIER
Los números son escalofriantes. En una sola generación hemos investigado las partículas elementales, reinterpretado el universo, explorado el sistema solar, cuatriplicado la población y destruido más superficie del mundo que en toda la historia humana. ¿Cómo hemos podido llegar en tan poco tiempo a agotar todos los recursos naturales de la Tierra y a convertir su clima en una amenaza para nuestra propia supervivencia? Una pregunta incómoda para la mayoría de nosotros que considera el dominio sobre el planeta una consecuencia lógica y natural de nuestra inteligencia, cuando no un derecho divino otorga-do en nuestra creación. El autor nos invita a inaugurar una nueva forma de ver el mundo y a nosotros mismos para responder a esta pregunta. Un viaje tan apasionante como imprescindible para estar a la altura del momento histórico en el que vivimos y encontrar alternativas a nuestra actual forma de vida.
Neix a Vilanova i la Geltrú el 1945 en una família dedicada a la fabricació i comercialització de productes per a l'agricultura i la ramaderia. Va narrar l'univers particular d'aquella petita ciutat industrial, abocada a la mar, a la novel·la _La muntanya del Cardenal_. Doctor en Ciències Geològiques i màster en Hidrogeologia, ha treballat en l'estudi de la dinàmica de les aigües subterrànies mitjançant isòtops radioactius, i també en el camp de la geologia ambiental, els recursos hídrics i l'ordenació i planificació del territori. És també diplomat en disseny i arquitectura naval per l'Institut de Tecnologia Marina de Stanford (EUA) i és molt conegut, a casa nostra i a l'estranger, pels seus projectes i construccions de vaixells, una constant al llarg de la seva vida. Els seus dissenys han obtingut diversos guardons i ha construït quatre velers només amb les seves mans. Un cop jubilat ha continuat navegant, viatjant i treballant en tota mena de projectes. Es tracta, segons declara, de dedicar les darreres energies a fer entendre, a qui el vulgui escoltar, el greu problema que tenim al davant, i enfocar la recta final sense perdre el sentit de responsabilitat.
