SOBREQUÉS I CALLICÓ, JAUME
Aquest llibre és un retrat del que era l'organització feixista de la societat en una petita capital de província durant els primers anys de la dictadura franquista. Bé que el model que serveix de base a aquesta narració històrica és la ciutat de Girona, l'uniformisme imposat pel Règim permetria posar-li un altre nom sense que canviés gairebé res. Un jove d'aquesta ciutat, que ha fet la guerra en l'exercit republicà, intenta, a Madrid, en unes dures oposicions a càtedra, després d'un primer fracàs l'any anterior, refer allò que la guerra i les seves conseqüències li havien pres. Un lloc estable de professor a l'Institut de la seva ciutat natal.
Jaume Sobrequés i Callicó. És catedràtic d?Història de Catalunya a la Universitat Autónoma de Barcelona i director del Museu d?Història de Catalunya. Va ser senador (1977-1982) i diputat al Parlament de Catalunya (1988-1995). Va ser membre de la Comissió dels vint que va redactar l?Estatut d?autonomia de Catalunya (1978-1979). És autor, entre altres obres, de: La guerra civil catalana del segle XV (1973), en col.laboració amb Santiago Sobrequés i Vidal; El pactisme a Catalunya (1982); L?Estatut d?autonomia de Catalunya (1982), en col.laboració amb S. Riera i Viader; el Restabliment de la Generalitat de Catalunya: diari de sessions de l?Assemblea de Parlamentaris, 1977 (1981), i La fi del silenci. El restabliment de la Generalitat i el retorn de Tarradellas (2002).