ROSSELL I SANUY, BENET
Amb la improvisació, la paradoxa i la llibertat creativa com a mètode de treball, la poesia de Rossell progressa a través d'un micromon de personatges -tipus i contratipus que poden ser Lacan, de Kooning o Cage, o bé l'home del sac o un ballarí de tangos- revelador d'històries essencials, absurdes o conceptuals, impregnades d'una llengua feta amb expressions populars i lèxic ponentí. En aquest llibre els lectors trobaran poemes formals escrits en italià, diàlegs amb ningú o micropeces parateatrals; tot un repertori gestual que ens atansa al misteri de la poesia: El cor no l'ha vist mai ningú Com la ratlla del cul Els espills mai no donen la cara
BENET ROSSELL (Àger, 1937 - Barcelona, 20216) fou un artista polifacètic que va treballat gairebé totes les disciplines de l'art a la cerca d'un llenguatge personal, del qual el present llibre és una mostra evident, inconfusible en la seva formulació per l'afany d'experimentació i pel tractament poc convencional dels materials que es va anar trobant. Vinculat a l'art conceptual a París i a les avantguardes novaiorqueses, a mitjans anys 80 Rossell s'instal·là a Barcelona des d'on va seguir aprofundint les constants de la seva obra: la recerca d'espais pictòrics, simbòlics i narratius.
