CALVET PASCUAL, AGUSTI
A través d'aquesta antologia, inèdita fins avui i que recopilava articles escrits entre els anys 1922 i
1934, Gaziel va oferir no només una crònica memorable d'uns anys crítics i capitals de la política catalana -el període
que va de la Dictadura de Primo de Rivera, passant pels inicis il·lusionadors de la Segona República, fins al col·lapse
del catalanisme motivat pels fets del Sis d'Octubre- sinó que va assajar, a més, explicacions ambicioses sobre les
relacions de Catalunya i Espanya i va demostrar la seva lúcida independència de criteri a l'hora d'analitzar les arrels
i l'evolució dels líders i els partits del moviment catalanista.
Periodista i escriptor, es va formar en el marc del projecte polític i cultural del noucentisme
i va ser un prototip modèlic de la fàbrica de catalanistes de Prat de la Riba. Codirector de La Vanguardia des del 1920
i director únic del diari a partir del 1933, la seva tasca com a publicista d'orientació de la burgesia va acabar en
sec amb l'esclat de la Guerra Civil. Durant bona part del franquisme va viure a Madrid sotmès a un dolorós exili
interior, però a partir de 1953 va tornar a emergir com un dels grans noms de la cultura del país i en només deu anys
(amb obres com les memòries Tots els camins duen a Roma o el dietari Meditacions en el desert) va bastir un dels corpus
en prosa més sòlids i perdurables de la tradició literària catalana.
