CASASSES FIGUERES, ENRIC
És com si la rondalla antiga
?aquella que el burro havia escoltat?
?la dels amors d?amor i psiquis?
estigués a punt a punt de fer-se real aquí al meu barri
entremig del bullider enfebrat del nostre món
de coneguts desconeguts amics pares germans amors
i
efectivament
no fos cap rondalla:
només això, que sí, que t?hi sé.
Enric Casasses, destre en mai saber, suposat poeta, prosista d'estranquis, cantant sense cantar, acadèmic de cap acadèmia, dibuixant pocatraça i lingüista d'orella, ha publicat versos en llibres (Uh, Canaris fosforescents, Coltells, Bes nagana...) i en discos (La tonalitat de l'infinit, N'ix, Tira-li l'alè...), i també proses, tant en forma de poemes (De la nota del preu del sopar del mosso) com amb forma d'articles (El poble del costat). La seva íntima vocació de pallasso moralista no li ha impedit d'escriure i estrenar dues obres de teatre, Do'm i el Monòleg del perdó.