COLOM PICH, TERESA
Com diu David Castillo al pròleg, "Teresa Colom reté l'aire i diu el vers. Ho fa com els jugadors a punt de fer un llançament de tirs lliures o de xutar un penalti. Una mena de clímax de fràgil tensió, com un vidre prim o les ales d'una papallona. A continuació, s'endinsa en l'estructura del poema mentre el recita de memòria i el modula fins a ficar-nos en la bombolla que ha creat, un exercici alquímic per on la veu vocalitza cada paraula, cada gir, la frequ¨ència i les cesures, com si fóssim en un reialme aliè a tot allò que pogués ser impoètic, inútil. He vist molts poetes recitar els seus versos, però Teresa Colom els explica diferent, atmosfèrics i sensuals, amb la duresa càlida del que t'ho pot dir tot si mantens l'atenció i et concentres com ella t'obliga a concentrar-te."
Teresa Colom (La Seu d'Urgell, 1973). Poeta i escriptora andorrana. Llicenciada en Ciències Econòmiques per la Universitat Pompeu Fabra. Ha publicat els poemaris Com mesos de Juny (Ed. del Diari d'Andorra, 2001), guardonat amb el Premi Miquel Martí i Pol del Govern d'Andorra; La temperatura d'uns llavis (Ed. del Diari d'Andorra, 2002), Elegies del final conegut (Abadia Editors, 2005), On tot és vidre (Pagès, 2009) reconegut amb el Talent FNAC 2009 i La meva mare es preguntava per la mort (Pagès, 2012). El 2010 estrenava 32 vidres, muntatge poeticoteatral.
