MICHELET, JULES
Cronología
Prefacio
Bibliografía
Introducción
I. LIBRO PRIMERO
1. La muerte de los dioses
2. ¿Por qué desesperó la Edad Media?
3. El pequeño demonio del hogar
4. Tentaciones
5. La posesión diabólica
6. El pacto con Satán
7. El rey de los muertos
8. Satán, el príncipe de la naturaleza
9. Satán, médico
10. Hechizos, filtros
11. La comunión de revuelta. Los aquelarres. La misa negra
12. La misa negra continúa
II. LIBRO SEGUNDO
1. La bruja de la decadencia. Satán multiplicado, vulgarizado
2. El martillo de las brujas
3. Cien años de tolerancia en Francia. Reacción
4. Las brujas vascas, 1609
5. Satán se hace eclesiástico, 1610
6. Gauffridi, 1610
7. Las posesas de Loudun. Urbain Grandier, 1632-1634
8. Las posesas de Louviers. Madeleine Bavent, 1633-1647
9. Satán triunfa en el siglo XVII
10. El padre Girard y La Cadière, 1730
11. La Cadière en el convento, 1730
12. El proceso de La Cadière, 1730-1731
Epílogo
Notas y aclaraciones
El estudio de Michelet sobre las brujas constituye un clásico indiscutible en la materia. En sus distintos capítulos se ofrece un completo análisis sobre la figura de la bruja y los rituales a ella vinculados (pactos con Satán, aquelarres, misas negras) a lo largo de la Edad Media y la Edad Moderna europea. Asimismo, se incluyen numerosos datos sobre los principales procesos de brujería de los siglo XVII y XVIII (País Vasco, Loudun, etc.).
Todo ello hace de este libro, en palabras de la "Encyclopaedia Britannica", "la obra más importante sobre supersticiones medievales escrita hasta la fecha".
Nascut el 1798 a París, en una família modesta i poc donada a la religió, Jules Michelet va cursar estudis universitaris i es doctorà en lletres el 1819. Va exercir com a professor de filosofia i dhistòria a lÉcole Normale Supérieure, va substituir Guizot a la càtedra dhistòria moderna de la Sorbona i fou professor dhistòria i de moral al Collège de France, don va ser expulsat definitivament el 1851 per les seves idees anticlericals i subversives. També tingué algun càrrec en institucions, entre les quals les Archives Nationales, on el 1830 fou nomenat cap de la secció dhistòria a instàncies de Guizot. Mort a Ieras el 1874, avui és considerat un dels millors historiadors de França i un escriptor destacat del moviment romàntic. Michelet es va posar a escriure La bruixa cap al final del 1861, quan ja havia publicat tots els volums de la seva Histoire de la Révolution Française, tretze dels disset volums de lobra Histoire de France i altres títols, entre els quals cal destacar LOiseau (1856), LInsecte (1857), LAmour (1858), La Femme (1859) i La Mer (1961). Va escriure La bruixa força ràpidament, ja que lobra es publicà el 1862 en unes condicions bastant atzaroses.