FLORES TARDÍAS

«Flores tardías»
Mo Yan, Premio Nobel de Literatura
Traducción del chino de Blas Piñero Martínez
La primera novela de Mo Yan tras ganar el Nobel, un caleidoscopio de historias y personajes que invitan a admirar las genialidades creativas de quien tal vez sea el mejor escritor vivo del mundo.
Flores tardías, acogida con gran entusiasmo por la crítica y los lectores de China, ofrece una interesantísima visión contemporánea del país asiático y del individuo como responsable de sus actos y de las consecuencias de estos.
Mo Yan actúa como hilo conductor de la novela (es uno más entre los personajes), en la que se confunden constantemente los límites entre la realidad y la ficción, lo verdadero y lo falso, lo particular y lo colectivo.
Una obra muy personal, un romance rural chino moderno, en la que Mo Yan compone un rompecabezas que muestra su extraordinaria capacidad como contador de historias.
La magnífica traducción del chino de Blas Piñero Martínez, de una enorme complejidad y con numerosas referencias veladas y un humor difícil de trasladar a otro ámbito cultural, potencia la experiencia lectora de, tal vez, la obra más ambiciosa que jamás haya escrito el autor de Shandong.

Nascut el 1955 a la província de Shandong, en una família de grangers, Mo Yan va deixar d'anar a l'escola durant la Revolució Cultural per passar a treballar en una refineria de petroli. Amb vint anys es va unir a l'Exèrcit d'Alliberament del Poble i va començar a escriure quan encara era un soldat, l'any 1981. Tres anys més tard, se li va assignar una plaça de professor al Departament de Literatura de l'Acadèmia Cultural de l'Exèrcit. Mo Yan es va fer cèlebre gràcies a l'adaptació cinematogràfica de la seva novel·la Sorgo roig (1987), realitzada pel director Zhang Yimou. Influït per la crítica política de Lu Xun i el realisme màgic de García Márquez, Mo Yan és el novel·lista més elogiat i premiat d'una generació d'escriptors sorgida a mitja dècada dels vuitanta que retrata els costums i mites de la Xina rural.