CONTRA SAINTE-BEUVE

«Les coses belles que escriuríem si tinguéssim talent estan en nosaltres, indistintes, com el record d?una melodia que ens fascina sense que puguem retrobar-ne el contorn», escriu Proust a Contra Sainte-Beuve. I en aquesta obra, així mateix, l?autor començava a recordar aquella melodia que havia de convertir-se, anys després, en el cèlebre A la recerca del temps perdut. Sota la forma d?una conversa amb la mare, Proust desplega nombrosos motius d?aquella cadència: moments en què un petit gest del present el transporta al passat (entre els quals hi ha l?escena que en prefigura aquella altra, tan famosa, de la magdalena); l?insomni, els somnis i els plaers solitaris; els sorolls del carrer que entren a l?habitació; l?atracció cap a una bella comtessa; la impressió que li causa un raig de sol al balcó; l?arribada a Venècia; pàgines memorables sobre Sainte-Beuve, Nerval, Baudelaire i Balzac; els Guermantes, la infantesa a Combray?Contra Sainte-Beuve. Records d?una matinada és un intent de narració assagística, que Proust va redactar entre el 1908 i el 1909, i que va quedar inèdit després de la mort de l?escriptor. L?edició, a cura d?Antoni Marí i Manel Pla, reconstrueix al més fidelment possible el projecte concebut originàriament per Proust ?a partir de la lectura dels anomenats Cahiers i d?altes manuscrits (documents que es conserven en el Fons Proust de la Biblioteca Nacional de París), així com a partir de les edicions en francès i alemany? i que posem per primera vegada a disposició del lector en llengua catalana en una esplèndida traducció de Manel Pla.

Marcel Proust (1871-1922) és un dels pilars fonamentals de la narrativa moderna. La major part de la seva obra se centra en un sol exercici d'una ambició extrema: la reconstrucció literària del temps de la seva infantesa i la seva primera joventut en una sola obra magna titulada A la recerca del temps perdut. Proust va esmerçar molts anys a escriure-la, des del 1908 fins a la seva mort