AMADO, JORGE
En 1937 vio la luz la primera edición de Capitanes de la Arena, un vívido relato de la vida de los niños callejeros abandonados en El Salvador, cuya plaza pública sería testigo de cómo esta primera edición fue confiscada y quemada por el Estado Novo. Su difusión se aplazaría hasta 1944 en una segunda edición que daría la vuelta al mundo. Las razones de esta violenta demostración de censura radican en la esencia misma de la novela: una rotunda denuncia contra los gravísimos problemas sociales de Brasil que las elites culturales de su país solían obviar. Los Capitanes de la Arena son los niños abandonados, unidos por la miseria y empujados por una sociedad egoísta hacia los arenales del puerto de Bahia, donde organizan su propia sociedad infantil, marcada por la delincuencia, pero también por la solidaridad y la inocencia. Esta cruda historia de los más desventurados de los desventurados, cargada de lirismo y dureza, granjeó a Jorge Amado la simpatía y el calor de todos los desheredados brasileños, pero también el odio acérrimo de los poderosos y los militares, que le harían pagar un alto precio
Jorge Amado (1912-2001) és un clàssic contemporani de la literatura brasilera. Nascut a la hisenda d?Itabunda, a l?estat de Bahia, fill d?un plantador de cacau, va estudiar Dret a Rio de Janeiro. Diputat comunista, els anys quaranta i cinquanta va haver d?exiliar-se diverses vegades. El 1955 es va retirar de la política i es va dedicar totalment a la literatura. Escriptor compromès, les seves primeres novel·les, de marcat caràcter social, descriuen les lluites per la possessió de la terra. Posteriorment es va aproximar a posicions estètiques expressionistes. En són una mostra Os Capitães da Areia (1937), Els vells mariners (1961), Dona Flor e seus dois maridos (1967), Tieta do agreste (1977) o Tocaia Grande. A face obscura (1984).