KURT VONNEGUT
En "La pianola", la primera novela del irreverente de Vonnegut, el escritor de culto norteamericano fallecido hace ahora diez años, describe una sociedad en la que los humanos han sido sustituidos por máquinas. Mediante la metáfora de la pianola que, dotada de un mecanismo automático, reproduce la música, Vonnegut escenifica en la novela una despiadada sátira social que pinta con colores sombríos y su característico humor negro. Al igual que la sociedad contemporánea, la sociedad absurda descrita en "La pianola" está dominada por la tecnología y la eficiencia de las máquinas, y en ella los hombres se han convertido en seres superfluos y alienados, que no encuentran sentido a su existencia.
Kurt Vonnegut (1922-2007) és un dels narradors més originals de la literatura nord-americana contemporània, conegut per la seva peculiar combinació de sàtira, comèdia negra i ciència ficció. Autor popular i de culte a la vegada, Vonnegut ha sabut passar el món que li va tocar viure per un filtre excèntric i divertit. D'Escorxador-5, la seva obra més celebrada, se n'han fet adaptacions teatrals i cinematogràfiques. L'experiència del jove Kurt Vonnegut, soldat d'infanteria i presoner de guerra durant la Segona Guerra Mundial, va tenir una influència profunda en tota la seva obra posterior. A Escorxador-5 (1969) descriu les vicissituds d'un personatge desorientat que en plena Alemanya nazi es despenja del seu batalló i erra entre línies enemigues fins que les tropes de la Wehrmacht l'empresonen . Vonnegut és capaç de convertir l'experiència bèl·lica en un seguit de vinyetes divertides i sarcàstiques sense banalitzar el dolor de la guerra.
