JOANA

"Joana (2002) es el libro en el que Joan Margarit dejó testimonio de los últimos días de la vida y de la muerte de su hija Joana en el año 2001 […]. La grave discapacidad con la que nació y su dependencia durante años de la madre y el padre supuso una experiencia decisiva capaz de transformar los sentimientos y las razones del existir. Esta experiencia poco a poco fue marcando los pasos de un amor, una convivencia, una complicidad y una obra poética. Una realidad tan contundente y tan de raíz vivida con honestidad no puede ser abordada con retórica, ni con estrategias edulcorantes, ni con halagos falsificadores, ni con excesos llamativos. Solo puede verbalizarse o formalizarse con una apuesta íntima por la verdad. Sobran los experimentos y las voces huecas. La poesía es el lugar sagrado donde este poeta laico ha decidido no aceptar la mentira, no engañarse, no camuflarse entre engaños a la hora de mirar al presente, recordar lo pasado o hacerse ilusiones de futuro. Y no se trata de creerse en posesión de una Verdad escrita con mayúsculas, sino de comprometerse a no mentir. No hay dogmatismo, sino lealtad ética con las vigas de la propia identidad”. Luis García Montero

Joan Margarit (Sanaüja, 1938) és el poeta viu més llegit de la literatura catalana. És arquitecte i catedràtic jubilat de Càlcul d'estructures de l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona.Els títols de la seva obra poètica són: Els primers freds. Poesia 1975-1995 (2004), Estació de França (1999), Joana (2002), Càlcul  d'estructures (2005), Casa de Misericòrdia (2007), Misteriosament feliç (2009) i No era lluny ni difícil (2010). També ha publicat el llibre de reflexions Noves cartes a un jove poeta (2009). La seva poesia està traduïda per ell mateix i publicada íntegrament en castellà. Traduï-da també en la seva major part a l'anglès i a l'hebreu, i llibres independents a l'alemany, el portuguès i el basc.Ha estat guardonat amb el Premio Nacional de Poesía del Ministerio de Cultura i amb el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya. També ha estat distingit amb el Premi Cavall Verd, el Premi Cadaqués, el Premi de la Crítica Catalana i el de l'Estat i el Premio Rosalía de Castro, entre d'altres. Tugs in the fog, versió anglesa de la seva poesia fins al 2006, realitzada per Anna Crowe, va ser distingida per l'"English Poetry Book Society" com a "Recommended Translation" el 2006. Ha traduït poemes de R.M.Rilke, Thomas Hardy, Elisabeth Bishop i R.S.Thomas.La poesia de Joan Margarit és una poesia sense concessions, despullada i sincera fins al límit, vital, intensa i d'una gran subtilesa. És una poesia que s'acaba convertint en una presència constant i necessària a les vides dels seus lectors i lectores. A la cultura catalana, a la resta d'Espanya i internacionalment, diverses personalitats literàries han aclamat Joan Margarit com "un autèntic mestre", "un dels millors poetes del moment" o "el poeta català viu més important".