POESIA ESCÈNICA II

Strip-tease i teatre irregular (1966-1967) és un recull de cinquanta-sis peces curtes, la majoria de les quals pertanyen a un gènere inusual en el teatre culte, molt propi d'una època. En aquest sentit, cal recordar que durant el franquisme el strip-tease fou prohibit a l'estat espanyol i que el primer número que la televisió espanyola va emetre, un cop mort el dictador, fou de Brossa: l'anomenat "Strip-tease català" interpretat per Christa Leem al programa "Mirador" el 1977 (amb la corresponent estisorada de la censura).

Com digué el mateix Brossa, la idea li va venir després d'haver vist uns pocs espectacles d'aquest tipus a França i constatar-ne la monotonia i la manca d'originalitat. Segons Xavier Fàbregas: "En realitat, per a Joan Brossa, es tracta d'una nova modalitat de transformisme en el qual l'acte mateix de la transformació és efectuat a la vista de l'espectador". De fet, a més dels strip-tease, el llibre incorpora tots els gèneres "accionals" (peces en les quals no hi ha gairebé diàleg i en què l'escriptura és totalment didascàlica) practicats per Brossa: transformisme, ballets, accions musicals o simplement "accions espectacle", la qual cosa justifica la cua del títol ("i teatre irregular").

Els strip-teases de Brossa es mostren summament treballats en tots els aspectes: contingut, plàstica, moviment, llenguatge poètic, etc. A partir d'un gènere vulgar, el poeta aprofità la convenció del despullament per mostrar que les coses no són el que semblen i que, amb imaginació i poesia, es poden transformar per fer pensar o interrogar l'espectador, produir-li un impacte visual o provocar-li una rialla.

Joan Brossa i Cuervo (Barcelona, 1919 -1998) revelà un domini absolut de l'oda, el sonet i la sextina, formes a les quals recorregué molt sovint. La producció poètica de Brossa és molt abundant i la seva dispersió n'ha dificultat l'inventari. Les recopilacions més extenses són Poesia rasa (1943-59) (1970), Poemes de seny i cabell (1957-63) (1977) i Ball de sang (1941-54) (1982).