GARY, ROMAIN
En febrero de 1968, Romain Gary vive en Beverly Hills, encuentra allí un perro en la calle que le observaba. Gary decide llevar el perro a casa. Pero el perro ataca a las personas de raza negra. Decide entonces reeducarlo con el objetivo de que trate a blancos y negros por igual. La novela se convierte en un alegato contra la segregación y en una fábula sobre los prejuicios y la violencia irracionales.
Nascut a Lituània, sota domini rus, el 1914, fuig a França amb la seva mare. Estudia dret. Lluita a la Segona Guerra Mundial amb l'exèrcit aliat Treballa per al servei diplomàtic francès i viu a Europa i Amèrica. És un dels escriptors francesos més prolífics i controvertits, amb més de trenta obres, algunes signades amb el pseudònim Émile Ajar -com La vie devant soi (1975), que rep el premi Goncourt, enmig d'una polèmica sobre la identitat del seu autor. També escriu L'Éducation européene (1945), Les raines du ciel (Premi Goncourt, 1956), el recull Gloire à nos illustres pionneirs (1962), Lady L (1963), Pseudo (1976) i L'angoisse du roi Salomon (1979). Gary se suicida el 1980.