Al igual que la mayoría de las obras de Serguéi Dovlátov, La maleta está teñida de un fuerte componente autobiográfico, algo inevitable en un autor con una intensa vida marcada por las circunstancias históricas. El protagonista de la narración se ve obligado a hacer el equipaje para emprender un largo viaje de ida sin billete de vuelta. Mientras va introduciendo en una única maleta todos los objetos que le van a acompañar -muchos menos de los que se esperaba-, el narrador va recuperando episodios de su pasado, fragmentos de una trayectoria vital que le ha llevado hasta donde está ahora, pero con la que inevitablemente debe cortar de raíz. A partir de una ingeniosa excusa narrativa, Serguéi Dovlátov va retratando con un humor corrosivo, un toque de melancolía y un lenguaje sencillo pero contundente la difícil situación que se padecía en la Unión Soviética real, tan alejada de la versión oficial que se vendía al exterior.
Serguei Dovlàtov va néixer el 1941 a la ciutat russa d'Ufà i va morir quasi cinquanta anys després a Brooklyn. Entremig el van expulsar de la universitat, va treballar de vigilant en un camp de treball (experiència que descriu a La zona), va estar a la presó, va fer de periodista, de traficant al mercat negre i de guia del Parc Puixkin. Vivències que traslladaria al paper en títols com Els nostres, El compromís o La maleta, entre d'altres. A finals dels anys setanta, les autoritats soviètiques el van "convidar" a abandonar el país, i va ser en el seu exili americà quan va rebre el reconeixement que es mereixia, amb la publicació dels seus relats a «The New Yorker». No va ser fins a l'esfondrament de la Unió Soviètica, un any després de la seva mort, que les obres de Dovlàtov van poder ser publicades en la seva llengua original. Fins ara, LaBreu ha publicat La zona, La maleta i El compromís.
Tal com digué Brodsky, «la tonalitat de la prosa de Dovlàtov és d'un burlesc contingut, malgrat el tarannà desesperat de l'existència que l'autor descriu».
