PLATH, SYLVIA
Publicada inicialmente bajo seudónimo poco después del suicidio de su autora, La campana de cristal es la crónica de un año en la vida de Esther Greenwood (que viaja a Nueva York para introducirse en el mundo de la moda), el año de su depresión nerviosa y la terapia profesional siguiente, con ocasionales saltos en el tiempo hacia su época de estudiante, hasta la reintegración final de la protagonista en el mundo. En palabras de Robert Scholes publicadas en New York Times Books Review, «esta novela contempla la locura del mundo y el mundo de la locura y nos fuerza a considerar el gran interrogante planteado por toda verdadera ficción realista: ¿qué es la realidad y cómo enfrentarse a ella?».
Sylvia Plath (1932-1963) va néixer a Boston, Massachusetts. La seva relació amb la literatura va començar quan només tenia vuit anys, després de publicar el seu primer poema a la secció infantil del diari Boston Herald. Reconeguda com una de les principals poetes confessionals del segle XX, és autora d'obres de poesia i de narrativa, principalment, tot i que també va escriure teatre, reportatges, epístoles i contes infantils. L'any 1960 va publicar The Colossus and other poems, i tres anys després, pocs mesos abans de morir, la seva única novel·la, La campana de vidre (Periscopi, 2019), fortament autobiogràfica i signada amb el pseudònim de Victoria Lucas. L'any 1981 un recull dels seus millors poemes, titulat The collected poems, va guanyar el premi Pulitzer, convertint-se en la primera autora a rebre aquest premi pòstumament. La prosa de Plath, suggeridora, profundament simbòlica i amb especial sensibilitat pels detalls, mostra l'imaginari d'una ment brillant atrapada en la lluita contra els convencionalismes socials i el fantasma de la depressió.