Tema 59
L'ús teòric de la raó en Kant.
Tema 60
L'ús pràctic de la raó en Kant.
Tema 61
La filosofia de Hegel: subjecte, sistema i estat.
Tema 62
El positivisme i l'avanç científic del segle XIX.
Tema 63
La crítica de Marx al capitalisme i el seu influx en la història del pensament occidental.
Tema 64
Nietzsche i la crisi de la cultura occidental.
Tema 65
La fenomenologia de E. Husserl.
Tema 66
Freud: la psicoanàlisi com a crítica de la cultura occidental.
Tema 67
El problema de l'ésser en Heidegger i en les filosofies de l'existència.
Tema 68
L. Wittgenstein i B.Russel: El corrent analític en la filosofia.
Tema 69
Raó i societat a l'escola de Frankfurt i en K.R. Popper.
Tema 70
Ortega i Gasset i la filosofia de l'exili espanyol.
Tema 71
La filosofia de "fi de segle" Hermenèutica i postmodernitat.
Annex
Programari per a l'ensenyament i l'aprenentatge de la Filosofia. Recursos en Internet.
Segons Ordre ECD/191/2012, de 6 de febrer que ha estat publicada al BOE el dia 7 de febrer queden prorrogats els temaris d'ingrés, accessos i adquisició de noves especialitats als cossos docents vigents amb anterioritat a l'1 de Gener de 2012.
Amb motiu d'aquest canvi Editorial CEP posa a la seva disposició una edició revisada del temari que serà vàlid per a les pròximes convocatòries.
L'arc històric que va de Kant a Habermas, de la Il?lustració a la Postmodernitat, de l'Idealisme alemany a l'era d'internet, és, sens dubte, l'època més apassionant del pensament filosòfic. La Il?lustració neix a les Illes Britàniques, s'executa políticament a França i és pensada a Alemanya. Els tres primers temes d'aquest volum, dedicats a Kant i Hegel, tenen a aquella com el context creatiu en què sorgeixen les grans idees que defineixen la Modernitat: subjectivitat, ciència positiva, diferenciació de les esferes de valor i teoria de l'estat modern. El s.XIX suposa el gran avanç de les ciències i l'impacte d'aquestes en l'experiència filosòfica: positivisme, marxisme i tot tipus d'irracionalismes (primacia de la voluntat de viure, de la voluntat de poder, de l'individu, de l'inconscient, de l'existència, etc.) convergeixen entre si per lluitar contra els grans sistemes racionalistes hieratitzats en Kant i Hegel.
Així, la gran carcassa racional, heretat de l'Idealisme alemany va ser fetes miquetes des d'aquestes postures mancades d?imaginació quant a la seva racionalitat, però de gran recorregut en quant específiques experiències filosòfiques que recuperaven aquelles dimensions humanes que, per la seva idealització, l'Idelismo alemany havia oblidat i gairebé enterrat. Les noves experiències filosòfiques es fixen en la voluntat de viure, en la voluntat de poder, en l'inconscient, en el món de la vida, en l'existència, en el llenguatge, en la societat i en l'història. Veritablement espectacular és l'impacte del gir lingüístic en totes aquestes filosofies. La Fenomenologia es converteix en Hermenèutica, el marxisme transformat en teoria crítica, es converteix en Pragmàtica, la psicoanàlisi es torna en una hermenèutica del profund, les reflexions de Heidegger sobre l'ésser es desplacen cap al llenguatge com a obertura del món, la filosofia analítica fa el seu propi recorregut que va des de Carnap i Frege (primacia de la sintaxi i la semàntica) a la pragmàtica de les Investigacions filosòfiques de Wittgenstein. Finalment, el llenguatge crea a través d'internet una original forma d'interpretar la realitat, això és, la història, el món i a nosaltres mateixos.
Antonio M. López Molina
